Treball de Recerca
Aquest treball té un caràcter interdisciplinar, de forma que l’alumne pugui aplicar
tots els coneixements que ha anat assolint aal llarg de l’ESO i ara en el
Batxillerat. L’alumne, en el seu procés d’aprenentage , ha d’assolir una
formació complementaria que el prepari per enfrontar-se a noves situacions i li doni les
eines necessàries per poder avançar en la seva vida acadèmica. L’alumne de
Batxillerat està en condicions de treballar en profunditat i rigor. Amb el Treball de
Recerca l’alumne ha de fer servir tot un conjunt de coneixements, alguns ja adquirits
i altres que ara comença a conèixer. |
Biologia
En el Batxillerat, la matèria Biologia té com a finalitats bàsiques que l’alumnat
complementi, ampliï i aprofundeixi en el coneixement i comprensió dels principis i els
fets biològics més significatius. La Biologia és l'estudi dels éssers vivents, amb una
perspectiva i una metodologia característica de les ciències experimentals. Es pretén
situar els coneixements biològics en el marc general de la ciència i de la tècnica. A
nivell instrumental, el maneig dels instruments i aparells propis de les ciències
biològiques, ha de quedar consolidat al llarg del cicle. Els continguts conceptuals giren
entorn de tres eixos: unitat a nivell biomolecular i cel.lular, diversitat d'organismes
que poblen la Terra i unitat a nivell de tota la biosfera. El programa per a tot el
Batxillerat s'estructura en set grans temes: Biosfera, Química de la Vida, Organització
Estructural i Funcional dels Organismes, Intercanvi de Matèria i Energia en la Cèl.lula,
Genètica, Funcions de Reproducció en la Cèl.lula i els Organismes, Evolució. Ja que la
Biologia del Batxillerat requereix dels coneixements d’altres branques de la
ciència, es parteix del nivell d’observació més ampli, la biosfera; i, després
d’un itinerari per la constitució i l’organització dels ésser vius i el seu
funcionament, s’arriba a un nivell més concret, el material herditari i
l’evolució. |
Química
La Química estudia la composició de les substàncies i les transformacions
(recíproques) d'aquestes mitjançant el mètode científic. Es volen treballar i
aprofundir les diferents teories i models que justifiquen els fets experimentals que són
estudiats per la química. El programa per al conjunt dels dos cursos del Batxillerat
contempla els següents temes: Estructura Interna de la Matèria; Organització dels
Estats Gasós, Líquid i Sòlid des del punt de vista Microscòpic i Macroscòpic; Factors
que Regulen l'Espontaneïtat i la Rapidesa dels Diferents Processos Químico-Físics;
Estudi de les Reaccions Químiques; Química com a Ciència i com a Tècnica. |
Matemàtiques
En el Batxillerat l'alumne opta a aquesta matèria que fins ara formava part del
currículum comú. La formació matemàtica que es pretén persegueix objectius
específics d'aquesta modalitat com són el treball sistemàtic i ordenat, la constància,
la recerca de les millors solucions, l'aprofundiment en la interpretació de la realitat,
la precisió en el raonament, que, entre d'altres, contribueixen a la formació
pre-universitària de l'alumne i el doten d'estratègies imprescindibles per a una carrera
de ciències. El temari inclou: continuïtat de funcions, càlcul de derivades i
aplicació a l’estudi de funcions i als problemes d’optimització, geometria del
pla, nocions de combinatoria i probabilitat, integració, resolució de sistemes
d’equacions lineal, càlcul matricial i geometria a IR3. |
Física
En aquesta assignatura l’alumne tindrà l’ocassió d’estudiar els
conceptes, les lleis i els principis bàsics i les eines de treball que ens permeten
conèixer l’Univers. També tindrà l’oportunitat d’aproximar-se als
mètodes sistemàtics d’investigació habituals en les Ciències, i adquirirà uns
coneixements prou sòlids que li permetran incorporar noves idees, noves tècniques i nous
mètodes de treball en el seu futur universitari. El temari comprèn els capítols
següents: Cinemàtica, Dinàmica, Principis de conservació, Ones, Camp gravitatori i
elèctric, Corrent continu i Electromagnetisme. |
Tecnologia Industrial
L'essencial d'aquesta assignatura és l'adquisició de cultura tecnològica, entesa
aquesta no només com la capacitat de comprendre i emprar diferents tecnologies, sinó
també com la capacitat d'interrelacionar-les, usar els procediments que els són propis,
conèixer-ne els orígens i evolució, les implicacions econòmiques i el seu impacte
social i ambiental. Es tracta, doncs, d'una assignatura globalitzadora amb la finalitat de
donar una visió de conjunt sobre el món tecnològic. Per aconseguir aquesta visió de
conjunt la matèria es desenvolupa en quatre pilars bàsics: els materials, els recursos
energètics, les màquines i sistemes i els sistemes de fabricació. L'Electricitat i la
Mecànica són les tecnologies que més s’utilitzen per a exemplificar. Els temes del
programa a desenvolupar al llarg dels dos cursos són: La Humanitat i la Tecnologia;
Materials Industrials; Els Recursos Energètics; Màquines i Sistemes; Processos de
Fabricació; Regulació i Control; Organització Industrial i Procés Tecnològic. |
Dibuix Tècnic
El Dibuix Tècnic té per objecte la representació gràfica de formes i d'objectes. Els
sistemes de representació proposen estudiar damunt el pla allò que passa a l'espai i
representar-ho seguint les normes tècniques. Demana de l'alumne abstracció i rigor
geomètric. Esdevé un instrument imprescindible de comunicació professional en el món
de la Tecnologia. Aquesta matèria inclou en el seu programa els següents temes:
Conceptualització geomètrica; Geometria de les formes; Geometria projectiva; Geometria
descriptiva; Convencions comunicatives; Dibuix tècnic i projectació. |
Llatí
Amb aquesta assignatura no sols es pretén el coneixement raonat de la llengua llatina
sinó que a més es cerca aconseguir de l'alumne un apropament a la primera gran
civilització que ocupà el nostre territori i que ens donà la nostra llengua, els
costums i les bases del que anomenem Humanitats. L'estudi de la pervivència d'alguns
aspectes de la civilització romana fins als nostres dies, conduiran l'alumne a adonar-se
que les cultures romanen i es transformen, tot i que els homes que n'han estat els
artífexs desapareguin. El Llatí és també un instrument òptim per estimular la
reflexió sobre la llengua pròpia i aprofundir en les estructures gramaticals apreses en
l'ESO. El programa d'aquesta matèria aposta per l'equilibri entre els continguts
lingüístics i els culturals: Origen i evolució del llatí; Morfosintaxi del llatí; El
lèxic del llatí; Política i cultura en el món romà; La supervivència de la cultura
clàssica a Europa. |
Història de l'Art
La Història de l'Art és una disciplina que té per objecte d'estudi l'obra d'art i per
finalitat la seva explicació i evolució dins dels contextos històrics. L'art i els
objectes artístics constitueixen l'herència visible, entre d'altres coses, de les
societats passades. Això fa que la matèria sigui una important eina per al
desenvolupament intel.lectual dels alumnes que cursen aquesta modalitat del Batxillerat.
El propòsit fonamental consisteix a facultar l'alumnat per llegir i fruir lesobres d'art
i demanar-los un esforç de relacionar-les amb els continguts d'altres matèries de la
modalitat. Els principals temes del programa són: Conceptes i mètodes de la disciplina,
l’anàlisi de l’obra d’art i evolució dels llenguatges plàstics a
l’edat antiga medieval i/o moderan i especialment l'Art Contemporani. |
Grec
La cultura grega aporta a l'alumnat un seguit de referències culturals que han estat
considerades modèliques, és a dir, clàssiques. En aquest sentit, val la pena recordar
que els trets més característics de la cultura hel.lènica són el punt de partida de
tot allò que anomenem Humanitats o Humanisme. Per altra banda l'estudi de la llengua
permet aprofundir en la correcció de les tècniques de comunicació oral i escrita en les
llengües vehiculars. De tot això pot deduir-se l'interès de la presència de la llengua
i cultura gregues en el currículum de tots aquells alumnes que comencen a introduir-se en
el camp de les Humanitats. El programa preveu treballar els següents temes: Origen i
evolució del grec i del seu alfabet; Morfosintaxi del grec; El lèxic grec i la seva
vigència en la terminologia culta de les llengües modernes; La idiosincràsia dels grecs
i el seu llegat. |
Literatura Catalana
L'estudi de la literatura contribueix a l'ampliació de la competència comunicativa des
de la innegable qualitat lingüística que ofereixen els diferents gèneres, registres i
estils literaris. Amb al intenció d’apropar l’alumnat a la matèria s’ha
optat per centrar els continguts conceptuals ala realitat més concreta deles obres i els
autors: per això s’han seleccionat les figures i les obres capdals, representatives
de la literatura catalana, des dels orígens a l’actualitat, especialment les dues
èpoques més significatives, l’Edat Mitjana i el segle XX. D’acord amb els
objectius generals de l’etapa, l’assignatura no es proposa només que
l’alumnat adquireixi uns coneixements literaris, sinó que vol contribuir a estimular
en l’alumnat el gust per la lectura, a l’ús correcte de les tècniques de
comunicació i a fer valorar la pròpia expressió com a indicativa del nivell cultural i
com a possible font de gaudi personal en l’elaboració de textos. |
Història del món contemporani
El coneixement del món contemporani, la comprensió dels fenòmens que s'hi produeixen i
que condicionen la vida dels grups humans, és l'objectiu formatiu primordial d'aquesta
assignatura. Al mateix temps aquest coneixement comporta el marc adequat perquè els
aprenentatges assimilats en altres matèries adquireixin sentit i configurin un esquema
cultural coherent. El segle XX constitueix l'objecte d'atenció preferent d'aquesta
assignatura, però el seu estudi arranca dels processos bàsics del segle XIX. Convé no
perdre de vista que en el segle XX la idea de "món contemporani" s'identifica,
per primera vegada en la història de la humanitat, amb els límits geogràfics del
Planeta. L'espai europeu no constitueix ja el marc exclusiu d'allò que ens concerneix, en
conseqüència l'enfocament de la diciplina és necessàriament universal per poder ser
contemporani. Els nuclis del temari són: Balanç del segle XIX fins al 1914; L'època
dels grans conflictes mundials; El món des de 1945; Problemes i perspectives del món
actual. |
Història de la Filosofia
La filosofia, com a activitat i producte de la raó humana, té la seva pròpia història.
L'estudi de la història de la filosofia porta al coneixement dels seus canvis i
vicissituds al llarg del temps i, a través de models teòrics més o menys explícits, a
l'explicació i comprensió d'aquests canvis. Aquesta matèria proporciona a l'alumne
l’explicitació, abstracta per naturalesa, dels supòsits teòrics utilitzats en la
comprensió del món en què vivim i afavoreix la construcció d'un pensament crític i
autònom. Es pretén la contextualització històrica i la visió dinàmica, processual o
evolutiva dels temes tractats. El programa repassa les diferents aportacions a la
història del pensament: Pensament antic i medieval (dels grecs a la crisi de
l'escolàstica); Pensament renaixentista i barroc; Pensament il.lustrat; Pensament
contemporani. |
Literatura Castellana
L'estudi de la literatura contribueix a l'ampliació de la competència comunicativa des
de la innegable qualitat lingüística que ofereixen els diferents gèneres, registres i
estils literaris. Per això aquesta matèria, junt amb l'anterior, constitueixen un
reforç de les asssignatures comunes de LLengua i Literatura Catalana i Castellana per a
tots els alumnes de Batxillerat. A més, les literatures optatives que oferim són un clar
complement de la Literatura (matèria oferta dins la modalitat d'Humanitats i Ciències
Socials). És per tant aconsellable als alumnes de la modalitat esmentada que optin per la
Literatura, bàsicament aquells alumnes de l'itinerari d'Humanitats. L’assignatura
s’articula sobre tot en el treball monogràfic de textos i lectures senceres. |
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials
La formació matemàtica que es pretén persegueix objectius específics d'aquesta
modalitat com són el treball sistemàtic i ordenat, la constància, la recerca de les
millors solucions, l'aprofundiment en la interpretació de la realitat, la precisió en el
raonament. Cal tenir en compte que la matemàtiques aplicades a les Ciències Socials
representen un salt qualitatiu important respecte a les matemàtiques impartides a
l’ESO. El temari inclou: Càlcul dels diferents elements en processos d'interès
compost; Interpretació de diversos tipus d'operacions i ofertes finaceres del mercat
sotmeses a processos d'interès compost; Càlcul de probabilitat d'esdeveniments referits
a experiències aleatòries compostes; Reconeixement i aplicació de models de variables
aleatòries a les variables estadístiques; Reconeixement, descripció , estudi i
representació gràfica de funcions reals de variable real; Càlcul amb funcions
polinòmiques, racionals, exponencials i logarítmiques; Càlcul amb raons
trigonomètriques d'un angle entre 0° i 360°; Càlcul vectorial (en dues i tres
dimensions); Càlculs geomètrics; Resolució gràfica d'una inequació lineal amb dues
incògnites i resolució gràfica d'un sistema de n inequacions amb dues incògnites;
Resolució de problemes. |
Economia i Organització d'Empresa
És una matèria que contempla l'estudi global de l'empresa actual, de com s'organitza i
de com es gestiona. L'empresa és una realitat bàsica i fonamental en el sistema
econòmic i en el sistema d'organització social en el qual estem immergits. La
problemàtica actual de l'empresa és molt àmplia i no exclusivament econòmica. Com a
institució, l'empresa desenvolupa la seva activitat dins d'un ordre social i jurídic que
participa en les seves normes, valors i relacions de poder. Per tant, aquesta assignatura
integra múltiples aspectes relacionats amb la sociologia de les organitzacions, el dret
mercantil, economia finacera i comptable, etc. Els temes que es treballen són: Les
variables de l'empresa; L'empresa com una organització; El funcionament de l'empresa; El
sistema comptable; El proveïment i la gestió d'existències; La producció; La
comercialització; La inversió i el finançament; Els recursos humans; L'empresa i el
medi ambient. |
Geografia
Permet desenvolupar els continguts introduïts en l'àrea de les Ciències Socials de
l'ESO, mitjançant els quals es pot garantir una reflexió sobre la realitat social que
ens envolta. Es parteix de la concepció que la Geografia no és només una ciència
descriptiva de les activitats humanes i les seves relacions amb el medi físic, sinó que
es preocupa de cercar també les relacions de causalitat que hi ha darrere els fenòmens
socials plasmats en l'espai analitzats per aquesta ciència, especialment les qüestions
econòmiques. És important assenyalar el valor formatiu interdisciplinar i humà de la
Geografia en facilitar l’anàlisi de la globalitat de les interaccions que es
produeixen en l'espai i l’actitud crítica i reflexiva que estimula en l’alumne.
Els temes que es desenvolupen són: La població; L'espai natural i les activitats
humanes; L'espai econòmic; L'espai polític; L'espai social i cultural. |
2n Idioma: Francès
No cal insistir en la importància del coneixement de les llengües estrangeres per a
treballar en un món absolutament interrelacionat. Aquestes optatives que presenten
continuïtat al llarg dels dos cursos del Batxillerat són útils per a l'alumne de totes
les modalitats. En el francès es distingeix l’alumne que ja l’ha cursat en
l’etapa anterior del que no. En el cas de l'Alemany es comença per a tothom des del
nivell 0. Aquesta optativa no es recomana a alumnes que no hagin demostrat un bon
aprenentatge en les llengües pròpies. |
Informàtica
És un fet que en el món laboral d'avui un nombre contínuament creixent de perfils
professionals incorporen la informàtica com a eina de treball. Pretén oferir un
coneixement més profund que la familiarització amb la Informàtica aconseguida a l'ESO i
especialment a aquells alumnes que no han cursat cap crèdit variable d'aquesta matèria
en aquesta etapa. Els continguts proposats combinen les aplicacions informàtiques com a
instruments de resolució de problemes, gestió de la informació, comunicació, etc., és
a dir, la formació de l'alumne com a usuari. No cal dir que és una optativa útil des de
totes les modalitats del Batxillerat. |
Estadística
Aquesta assignatura ha de permetre que les alumnes i els alumnes que la cursin assoleixin
una visió global del món de l’Estadística, que ajudarà a interpretar críticament
les informacions que empren mètodes estadístics, tant als mitjans de comunicació com en
el treball científic, econòmic i investigador. Cal tenir en compte que
l’assignatura que es presenta parteix de la presència de l’Estadística, dins
de l’àrea de Matemàtiques, a l’ESO, i s’hi fonamenta. Durant aquest curs,
a més, s’explotarà de manera clara i decidida l’ús dels ordinadors per a
l’assoliment dels objectius que hauran de permetre l’alumnat que cursi aquesta
assignatura aplicar els mètodes de l’Estadística al seu treball científic. El
temari inclou: les fase de treball estadístic, la relació entre variables categòriques,
la relació entre una variable numèrica i una variable categòrica de classificació, la
relació entre variables numèriques, la regressió lineal i la variable aleatòria. |
Psicologia
Introducció a aquesta ciència que estudia la constitució anímica o vital, el
comportament i els estats de consciència de la persona humana considerada individualment
o com a membre d'un grup social. Interessant aportació formativa per a l'alumne de
qualsevol modalitat, ja que facilita la reflexió sobre un mateix en el moment de
l'evolució de l'adolescència cap a la joventut. Especialment indicada per a aquells
alumnes que sentin atracció per les Ciències de l'Educació o la Medicina. El temari
versa sobre: L'ésser humà com a producte de l'evolució; Processos cognitius;
Personalitat i vida afectiva; Influència de l'entorn social i cultural. |
Biologia Humana
La Biologia Humana pretén aportar una visió integrada de la morfologia, anatomia i
fisiologia de l'ésser humà, tractant els mètodes i tècniques utilitzades en l'estudi
de la morfoanatomia i la fisiologia. A més de situar l'éser humà en l'escala
zoològica, recull coneixements sobre anomalies, transtorns i malalties més comunes amb
finalitat preventiva i emfatitza una concepció dinàmica del concepte de Salut. Aquesta
optativa és molt indicada per a aquells alumnes que vulguin cursar la carrera de
Medicina. |
Ciències de la Terra i del Medi Ambient
Matèria que gira entorn dels dos grans aspectes assenyalats en el seu títol: l'estudi
dels sistemes terrestres i les seves interaccions amb l'ésser humà que donen lloc al
medi ambient. En conseqüència es tracta d'un plantejament de síntesi i interdisciplinar
que agrupa coneixements de Biologia, Geologia, Química, Ecologia, i fins i tot de l'àrea
de les ciències Socials com la Geografia. Aquesta optativa, junt amb la Geologia pot
completar el currículum de l'alumne que ha optat per la modalitat de Ciències de la
Naturalesa i de la Salut. Els temes que es treballen en aquesta assignatura són: El medi
ambient com a sistema; Components geològics del medi ambient; L'activitat humana i medi
ambient; Planificació, ordenació i gestió del medi. |
Literatura Universal
L'estudi de la literatura contribueix a l'ampliació de la competència comunicativa des
de la innegable qualitat lingüística que ofereixen els diferents gèneres, registres i
estils literaris. A més d'aquests objectius lingüístics la Literatura col.labora a la
maduració intel.lectual i humana de l'estudiant: la Literatura és la memòria universal
de la humanitat, l'arxiu de les seves emocions, idees i fantasies, la Literatura permet el
coneixement de diferents entorns geogràfics, socials i humans. En conseqüència l'estudi
de la Literatura procura dotar l'alumnat d'una major capacitat per a la comprensió dels
discursos aliens i la formalització del propi. El programa treballa prioritàriament els
aspectes més universals de les etapes recents de la Història de la Literatura. El
desenvolupament de l’assignatura es basa fonamentalment en l’estudi monogràfic
d’obres senceres que es treballen i debaten a classe: Hamlet; Madame Bovary; El
corazón de las tinieblas o El cor de les tenebres; El tercer hombre o El tercer home;
Donde el corazón te lleve o Ves on et porti el cor. |
Dibuix Tècnic
El Dibuix Tècnic té per objecte la representació gràfica de formes i objectes. Els
sistemes de representació proposen estudiar damunt el pla allò que passa a l’espai
i representar-ho seguint les normes tècniques. Demana de l’alumne l’abstracció
i rigor geomètric. Esdevé un instrument imprescindible de comunicació professional en
el món de la Tecnologia. Aquesta matèria inclou en el seu programa els temes següents:
Conceptualització geomètrica; Geometria de les formes; Geometria projectiva; Geometria
descriptiva; Convencions comunicatives, Dibuix tècnic i projectació. |
Centre
Castellano
